dijous, 19 de març del 2009

Un riu de gent dóna sentit a la meva vida

Bona nit, és 19 de març, el gloriós dia del pare (sort en té que l'in donem un a l'any), a molts d'ells els hi regalaria un pin per donar-ls'hi les gràcies per fer tants sacrificis... els bons pares, de moment i sota el meu parer, haurien de ser espècie protegida...

Avui he sentit que formava part d'una petita gran cosa. Amb les meves col·legues de feina hem construit nous llaços i hem actuat en bloc, ens hem posicionat i hem decidit plantar cara a l'administració (potser més a la local que a la del principat, elles ja saben per què...) puc dir molt cofoia que hem participat a la vaga d'ensenyament. I el que és més important: hem lluitat per la nostra dignitat.

No ens hem deixat vèncer per l'apatia, ni per la por a ser mal considerades, ni pel conformisme, ni per les actituds egoistes que busquen la pròpia comoditat, ni hem cedit a les amenaces. Potser no us sembla gran cosa però ha implicat un gran esforç en quant a assumpció de riscos de ser qüestionades a molts nivells (administració local, superiors, companys... aquests darrers han considerat que la cosa no anava amb ells... inocents!) i, principalment hem patit per la comunitat de famílies, volíem que ens entenguessin i ens donguessin suport i sobretot volíem que "els serveis mínims" fossin el més mínims possibles, és a dir, que els petitons i petitones no patissin les conseqüències de les mobilitzacions. Feu els càlculs i veureu que 16 famílies de 73 són un 18 i poc% dels usuaris del nostre servei, un èxit de participació i d'entesa. Gràcies a tots!

Volem que sapiguen, que nosaltres hi èrem allà per defensar-los a tots i totes, usuaris, professionals i polítics. Lluitàvem pel benestar comú i a més, hem venerat els nostres avantpassats. Avi: sempre que lluiti pel benestar social pensaré en com vas invertir totes les teves forces per no deixar avançar el feixisme a les terres de l'Ebre...

Potser no us sembla gran cosa, però penso que és d'aquesta manera, amb petites accions de moltes petites persones que es poden generar els grans canvis. Hem de ser pacients però perseverants. La vida quotidiana està plena de petites grans accions que estan a la vora nostra i que sovint passen desapercebudes mentre no fem altre cosa que queixar-nos i desresponsabilitzar-nos de l'actual estat de les coses...

Cadascú dóna el significat que vol als esdeveniments, avui hem reflectit la lluita que desenvolupem dia a dia pels nostres petits, pels futurs ciutadans d'aquestes terres i en contra de qui sembla vanalitzar la gran tasca social que duem a terme al cicle educatiu 0-3: heu de saber que eduquem per ser persones lliures, no guardem nens i no perseguim els mateixos interessos de l'administració (mal que ens sapigui).

Potser ha estat un petit pas per al meu col·lectiu professional... Alguns "col·legues" ens miraven com si els números "0-3" que representàvem signifiquessin els resultats de l'últim partit del Barça... però nosaltres hi èrem allà, l'Escola Bressol existia! Hem d'agrair especialment la seva participació al "col·leguilla" de la camisa de ratlles compromés en quant a pare de criatures (quin xorro de veu "El zeru tressssss... hiiiiii ésssssssss!!!!!!", si si, we can... jeje )

i al abuelo que ens ha aturat pel carrer i que gairebé ens fa desorientar-nos entre la multitud...
- Nena, nena què hi feu tota aquesta munió de gent? què és per això de la universitat?
- En principi no! Venim perquè no estem d'acord amb la nova Llei d'Educació!
- Aaaaaaaaaaaah molt bé, molt bé! Us apoio, us apoio! (deia amb gran satisfacció) Està la cosa molt malament! Heu de reclamar, ara us toca a vosaltres, si no ho feu vosaltres... nosaltres ja som vells!
- No tant!, enara ens pot acompanyar!!!!, arribem fins a la plaça Sant Jaume!!!
- Uiii, nena jo avui no estic per gaires trotes, tinc els ossos... però us apoyo molt molt!- Bueno, bueno hem de marxar! adéu adéu!

I vull també encomanar-vos del goig que sentia en veure els que passejaven i es trobaven dins el rebombori i les iaies del balcó! Quina emoció veure la cara de satisfacció de la gent gran que sentia com l'esperit de lluita pacífica encara és viu en el cor dels seus "veïns". Espero no oblidar mai el só dels aplaudiments de les iaies de la residència del carrer Pelai que sortien glorioses al balcó, llàstima que no els pogués sentir a causa del gran soroll que feien els timbals, micròfons, xiulets i consignes dels milers de persones que èrem allà concentrats. Gràcies també als estudiants "antibologna" per fer de la seva lluita, la nostra. Gràcies als globus de colors dels sindicats i a les "aleluies" que llançaven els col·lectius de lluita social!

Aquest migdia grans i petits, homes i dones, joves i vells compartíem un objectiu comú: ni els ciutadans, ni els professionals de l'educació, ni els ciutadans no ens quedarem de braços plegats mentre els polítics ens abandonen a la sort de la lògica mercantilista. L'Estat del benestar és una farsa. Volem i lluitarem pel bé comú!!!!!!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada